BONES SERIES DE TV DE TOTS ELS TEMPS

Hi han series de televisió que  no puc oblidar i que tornaria a veure-les si les emetessin (de fet hi ha una que  la veig actualment Fraiser). Les histories estaven tan ben explicades, els diàlegs eren brillants  i les actuacions tan bones...

Un tenia la sensació que era allà, a Cicely,   poble al mig de la natura, on va a parar "Doctor en Alaska" qualsevol cosa podia passar. Els seus personatges  et podien ensenyar com viure la vida sense fer mal a ningú, en comunitat  i amb un somriure constant.

O bé estar a Miami a casa de Las Chicas de Oro, cadascuna  amb el seu rol:

la Blanche a qui li agradaven tan els homes com a la Samantha de Sexo en New York,

la Betty a qui semblava que li faltava un "hervor"  i era tot ingenuïtat,

la Sofia sàvia i pràctica amb la seva mítica frase: “Sicilia, año 193....una joven campesina..” amb la que intentava donar consells  

i  la Dorothy un tros de dona (era molt alta) i  la  que en principi era la intel·ligent d’aquesta curiosa banda

 A Seatle coneguda com la ciutat maragda  per la pluja constant vivia el doctor Frasier, psiquiatre reconvertit en locutor de radio, amb el seu pare Martin  qui tenia un gos encantador L’Eddie  i que era feliç assegut a la seva ronyosa butaca bevent una cervesa, amb la companyia de la Daphne una  fisioterapeuta anglesa que donava consells parlant dels seus  germans alcohòlics i de la seva  yaya Moon i de qui estava enamorat el Niles, el germà fràgil i poruc també psiquiatre que estava casat amb la Meris (la dona invisible ja que mai no va sortir en pantalla). Sense oblidar a la Roz la productora de la radio del Frasier qui buscava un bon home que la estimes però que només  trobava homes per passar la estona; i els altres companys de la emissora:  el locutor d’esports Bob 'Bulldog' Briscoe, el director Kenny Daly, el crític gastronòmic Gil Chesterton o el pallús del  Noel Shempsky