divendres, 25 de desembre del 2009

UNA BONA MARCA


Va ser de les primeres botigues en roba interior i roba per dormir femenina a Espanya, va aparèixer el 1993 i pertany al grup textil Cortefiel. Aviat van aparèixer altres marques com Oshio del grup Inditex (Zara) però Woman's Secret és la que té una millor oferta, amb bona qualitat, disseny atractiu i preus ajustats. Actulament hi han més de 520 botigues a més de 40 països.

Val la pena comprar a les rebaixes ja que fan descomptes del 30, 50 i fins el 70%.


http://womensecret.com/index.asp

dimarts, 22 de desembre del 2009

QUIEN ENGAÑO A ROGER RABIT?

Película de 1988 producida por la filial de Disney, Touchstone y Amblin Entertainment.

La acción se sitúa en un Los Ángeles ficticio en 1947 donde los personajes de dibujos animados (“dibus”) son seres reales que conviven con seres humanos de carne y hueso, la mayoría de ellos trabajan como actores en películas de animación.  Eddie Valiant  un detective en horas bajas que en lugar de pistola lleva una petaca en su funda, es contratado por el magnate de los estudios de animación para un trabajo sucio (sacarle unas fotos a la mujer del conejo, para animarle la vista…) y absurdo, pero él, desesperado, lo acepta, sin saber dónde se mete.

La película destaca por ofrecer una ocasión única de ver muchos personajes de diversos estudios que aparecen juntos en una sola películ.

Las secuencias de acción real fueron dirigidas por Robert Zemeckis y filmadas sobre todo en los estudios de cine de Borehamwood en Hertfordshire, Inglaterra. Las secuencias animadas fueron dirigidas por Richard Williams y producidas en su estudio de la animación de Londres.

La película fue interpretada por Bob Hoskins, Christopher Lloyd, Joanna Cassidy y la voz de Charles Fleischer.

El guión fue adaptado por los guionistas Jeffrey Prize y Peter S. Seaman a partir de la novela de 1981 Who Censored Roger Rabbit? de Gary Wolf.El argumento de la película está basado en una conspiración real realizada por la General Motors, la Chevron Corporation y Firestone que crearon un holding (National City Lines) para comprar y destruir la compañía de tranvías Los Ángeles Red Car Trolley en los 40 y 50. En la película el papel de la National City Lines lo realiza la ficticia "Cloverleaf Industries", propiedad del Juez Doom.

La música fue compuesta por el perenne compositor de las películas de Zemeckis Alan Silvestri e interpretada por la Orquesta Sinfónica de Londres.

Muchas escenas del film son un homenaje hacia la película de Roman Polanski Chinatown.

Para rodar ¿Quién engañó a Roger Rabit?, se utilizaron diferentes tipos de película y sensibilidad según la secuencia. Se construyó una nueva cámara de fibra de vidrio (Visaflex) e innumerables maquetas (una llegó a necesitar 20.000 ladrillos en miniatura) para solucionar los problemas de densidad, color, textura, grano, etc.

Todos los dibujos de la película están pintados a mano sin animación por ordenador. Asimismo se añadieron efectos para lograr las sombras de los dibujos e iluminarlos para darles un aspecto tridimensional más realista.

Los títulos de crédito duran 10 minutos, los más largos que habían aparecido en una película hasta ese momento.

Vídeo de l'inici de la pel.lícula:


Una de les primeres vegades que es va combinar dibuixos amb personatges reals de carn i ossos va ser a la pel.lícula "Levando Anclas" on el Gene Kelly ballava amb el ratolí Jerry (veure vídeo enllac)
http://www.strimoo.com/video/3602042/Tom-Jerry-with-Gene-Kelly-Dailymotion.html

dijous, 17 de desembre del 2009

PROGRAMES DE CUINA I DE VIATGES

2 Programes de cuina i de viarges que es poden veure al Canal Viajar del Plus. Fets amb molta cura i respecte pels llocs que visiten, ens mostren els productes i les maneres de cuinar per part de la gent senzilla que fa cuina local i autòctona; un plaer per tots els sentits (només falta l'olor i tastar allò que cuinen)

La cocina de Rick Stein
Christopher Richard "Rick" Stein nascut al 1947 és un chef anglés, restaurador (té restaurants a la costa de Cornwall) i presentador de programa de televisió.
Informació  sobre el programa “Rick Stein y la gastronomía mediterránea”:
Serie documental de seis episodios, producida por la BBC, en los que el intrépido chef recorrerá entre otros muchos rincones del Mediterráneo; Mallorca, Córcega, Cerdeña, Sicilia, Grecia y Turquía, ofreciendo una visión muy particular sobre los productos, recetas y costumbres de los habitantes de todos estos lugares, bañados por el cálido mar Mediterráneo. Capítulos:

Rick Stein y la gastronomía mediterránea: Cerdeña y Sicilia
Rick Stein y la gastronomía mediterránea: Sicilia y Apulia
Rick Stein y la gastronomía mediterránea: Apulia y Corfú
Rick Stein y la gastronomía mediterránea: Mallorca y Cataluña

Rick Stein es uno de los cocineros más reputados del Reino Unido. En esta nueva aventura culinaria de siete episodios explora la diversa gastronomía del Lejano Oriente, visitando Camboya, Vietnam, Tailandia, India, Sri-Lanka, Malasia o las islas de Indonesia. Desde hasta la inusual cocina jemer de Camboya a las influencias francesas y chinas de la comida vietnamita o los platos al curry de Bangladesh. Desde el chili rojo a una increíble variedad de marisco, frutas y exóticos vegetales. Rick visita restaurantes familiares, puestos callejeros, mercados nocturnos y pueblos de pescadores para probar una gran variedad de exóticos sabores.

web: http://www.rickstein.com/

El cocinero global
En esta serie de cuatro episodios, el famoso chef francés, Fred Chesneau, viaja por el mundo en busca de nuevos sabores y auténticas recetas. Intercambia secretos y técnicas con jefes locales y cocineros que comparten su pasión tanto por los alimentos típicos como por la gastronomía. De la India a Marruecos de Tailandia a Brasil, Fred cocina con todas las personas que va encontrando en su camino.

En la segunda temporada de la serie, el famoso chef francés Fred Chesneau prosigue su periplo por el mundo en busca de nuevos sabores y auténticas recetas. Intercambia secretos y técnicas con jefes locales y cocineros que comparten su pasión tanto por los alimentos típicos como por la gastronomía. En Japón, Méjico, Vietnam, Madagascar o Grecia, Fred cocina con todas las personas que va encontrando en su camino

divendres, 11 de desembre del 2009

PEL.LÍCULES QUE SÓN ADAPTACIONS DE NOVEL.LES

Pelis millors que el llibre:
EL PACIENTE INGLES
LOS PUENTES DE MADISON COUNTY
MEMORIAS DE AFRICA
EL DIABLO VISTE DE PRADA
LOCA POR LAS COMPRAS


Bones adaptacions:
EL DIARIO DE BRIDGET JONES
TOMATES VERDES FRITOS


Perfectes, iguals que el llibre:
LO QUE QUEDA DEL DIA

diumenge, 6 de desembre del 2009

DIBUIXOS DE LA INFANTESSA


La Mafalda és el nom d'una tira de premsa argentina creada per Quino des de 1964 fins a 1973, que esta protagonitzada per una nena  que era la representant de la classe mitjana de llatinoamericà i de la joventut progressista. Sempre estava preocupada per la humanitat i per la pau mundial i a la seva manera intentava millorar el molt a la vegada que es rebel.lava dels adults
 L'Snoopy és un dels personatges principals de la tira còmica Peanuts o també coneguda com a “Charlie i els seus amics”, creada per Charles Schulz. És el gos d'en Charlie Brown, i el seu excentricisme el converteix en el seu contrapunt.
La primera edició va ser al dia 4 d’octubre del 1950, fins al dia de la mort de Charles Schulz, al 13 de febrer del 2000.
En els seus primers anys era un gos normal, a mesura que va anar passant el temps, va agafar característiques més humanes, entenia els seus amics, caminava amb 2 potes, es vesteix, fa moltes activitats humanes, etç.

Personatges Snoopy                                                                                                                                            
Crec que els dibuixos del Snoopy i la resta de personatges guanyen com dibuixos animats més que en tira còmica però en canvi la Mafalda només pot ser ella en el format tira.

Tira Mafalda:
Vídeo Snoopy:

dijous, 3 de desembre del 2009

ALEC BALDWIN, EXEMPLE DE COM EL PAS DEL TEMPS ÉS INDULGENT

En els últims 5 anys aquest actor sembla que ha millorat amb l'edat, les canes i els kilos li han caigut be  i  en treu  profit d’aquestos elements. Pot ser quan era jove era massa masculí i poc expressiu, ara té més credibilitat ja sigui en papers seriosos com ara:

2002 The Cooler de Wayne Kramer
2006 El buen pastor de Robert de Niro
2006 Infiltrados de Martin Scorsese
O en les comèdies amb les que demostra les seves habilitats humorístiques, com a la pel.lícula Y entonces llegó ella de John Hamburg de l’any 2004, a les series de televisió  Will y Grace i a la que esta fent actualment amb molt d’èxit i premis 30 Rock.
A mi m’agrada quan combina interpretacions  de comèdia amb certs punts de drama o thriller, com ara els films:
2007 Historias de Manhattan de Marc Klein
2006 Mini’s First Time de Nick Guthe

Més informació:

dimecres, 2 de desembre del 2009

GRANS PERSONTAGES DE LA TELE


D'aquest invent que va sorgir com una broma d'un programa de tele i que va arribar a actuar a Eurovisión 2007, jo em quedo amb els personatges secundaris que eren les ballarines: Disco, la que volia tenir més protagonisme  era la llesta i Gràfica, la maldestra i poc espavilada que sempre queia.
Trobo que els personatges eren molt originals, diverti ts i molt ben interpretats; tan que van arrivar a fer un programa per buscar a ballerines professionals, 'Dansin Chiki chiki', on eren més protagonistes la Disco i la Gràfica que les concursants.

Disco era Alejandra  Jiménez  Gascó:
  • Sempre va vestida de blau, és presumida i passional i sempre pren la iniciativa. Malgrat això de vegades li agafen atacs de pànic i plora, així com canvis sobtats d'humor.
  • Li encanta tocar les palmes i imitar el cante hondo versionant qualsevol frase o cançó.
  • Cada vegada que la seva companya Gráfica cau, la Disco va immediatament a ajudar-la, tractant d'aixecar-la i tranquilitzar-la per a prosseguir amb el ball.
Gráfica era la Silvia Abril:
  • Se li dóna especialment malament mantenir-se dreta en superfícies lliscants, el que la precipita a terra sovint, bàsicament per culpa de les seves plataformes. A més a més, s'equivoca en el ball.
  • Aquesta ballarina que sempre vesteix de rosa està obsessionada amb el salt de la coreografia, constantment s'apropa a Rodolfo per a confessar-li que no li surt i que no ho veu... malgrat que la coreografia del Chiki-Chiki no inclou cap tipus de salt.
  • Gráfica intenta suplir la seva inseguretat imitant la Disco, seguint els seus moviments, dintre i fora del ball i parlant quan ella parla.
Entrevista a les dos ballarines:
http://www.elmundo.es/yodona/2008/04/25/actualidad/1209110057.html

Videl de la roda de premsa a Belgrado:


 

Entrevista Chikilicuatre i ballarines al programa del Buenafuente:

dimarts, 1 de desembre del 2009

MEJAR RÀPID PER UN BON PREU

La Pizza Nostra
C/ Aribau, 13

Per menjar ràpid uns bons talls de pizza, amb preu de  2.50 o 3 euros


UDON
Amb 4 locals: al Born (c/Princesa, 23-Montcada,6), Eixample (c/Consell de cent, 323), L'Illa Diagonal i al Raval (c/Tallers, 69); per menjar al local o per emportar.
Menu mig dia per 9.95  un plat complert i la beguda.
El meu preferit l'arròs Yasai Karee amb curry, verdures i llet de coco.
http://www.udon.es/ 

dissabte, 28 de novembre del 2009

LES MILLORS SERIES D'HUMOR ESPANYOLES I CATALANES

Chicas de hoy en día 
Serie de 26 capítulos emitida en 1991  y 1992 por TVE que fue dirigida por Fernando Colomo con guiones del propio Colomo y Joaquin Oristrell. Con Carme Conesa y Diana Peñalver como protagonistas así como Juan Echanove el vecino enamorado del personaje de Carme que vivía con su madre María Luisa Puente; otros interpretes  fueron Julieta Serrano, Carmen Baklagué, Luis Veira, Marisa Paredes o Antonio Resines.

Nuri y Charo son dos jóvenes vitalistas que comparten una aspiración: triunfar en el mundo del espectáculo. Para ello deciden instalarse en Madrid y compartir piso. Sus personalidades no pueden ser más diferentes: Nuri, de Barcelona, es sofisticada, culta, refinada. Charo, sevillana, es racial, alegre, impulsiva.


Careta de la serie:

Pepa y Pepe 
Emitida por TVE en 1995 insporada en la serie norteamericana Roseanne, cuenta la vida de una familia de clase trabajadora.  Creada por Juan Carlos Rubio (guionista) y Manuel Iborra (director). Con Verónica Forqué como la madre Pepa y Ferando Valverde como el padre Pepe y los hijos María Adánez, la mayor y adolescente que quiere ser artista;Silvia Abascal,la inteligente y rebelde de estética grunge y Carlos Vilches, el pequeño;sin olvidar a Isabel Ordaz como la mejor amiga de Pepa que cada dos por tres está en la casa.

Oh! Europa -  Oh! España
Emesses a TV3 amb guió de J.L. Bozzo i Paco Mir la primera part i segona part cal afegir a Jonathan Gelabert i Enric Gomà. La direcció va ser a càrrec de J.L. Bozzo i Eduard Cortés i posteriorment Lluis M. Güell i Jordi Frades. És una producció de la companyia de teatre catalana Dagoll Dagom.

La  primera va ser O Europa al 1993 amb 13 capítols:
Una coneguda entitat bancària organitza una rifa o sorteig entre els seus clients. L'objecte sortejat és un viatge en autocar als dotze països que integren la nova Unió Europea. Els afortunats guanyadors provenen de diferents llocs de Catalunya i del País Valencià i conformen un grup molt divers i molt heterodox: Una parella de jubilats molt cultes que viuen a l´Eixample, uns recent casats, una familia de Palamós dedicada a l´hosteleria, dues amigues valencianes, un professor d´ètica amb tendències independentistes, dos ballarins del Paral.lel... Tots ells conduits per una guia inexperta i un xofer cridaner.
Cada un dels capítols passa en cada un dels dotze països de la nova Unió Europea, i cada un dels  personatges va adquirint especial rellevància en un capítol determinat. No obstant, la història de cada capítol ens arriba explicada a través d´un flash-back, ja que els components del grup es reuneixen, després del viatge, a casa d´un d´ells i des d´allí, repassen i recorden, amb l´ajut de videos i fotografies, les incidències del viatge a Europa.
La mirada que s´aplica als personatges i a les situacions és irónica i tendra a la vegada.

L'any 1996 van fer O Espanya amb 15 capítols:
Després d´haver viatjat junts per Europa, i com que l´experiència va resultar prou satisfactòria, els personatges d´"Oh, Europa!" decideixen organitzar ells mateixos un altre viatge prescindint d´agències. El destí: les disset autonomies que conformen l´estat espanyol.
Els turistes lloguen un autocar, fan un fons comú i dissenyen l´itinerari. D´aquesta manera formen una espècie de cooperativa viatgera, autogestionada i una mica utópica que va evolucionant al llarg del trajecte cap a diferents formes d´organització.
La mateixa autogestió els porta força problemes. Com que fer votacions per decidir el lloc on dormir o el lloc on menjar és massa complicat, nomenen un responsable del viatge. Ben aviat s´organitza una oposició que considera que el dirigent comet irregularitats en l´exercici del seu càrrec, abús de poder i fins i tot detecten símptomes de corrupció.
Durant el viatge es viuen moments de gran tensió, intents de cop d´estat, negociacions, pactes i traïcions. En definitiva, es reprodueixen i es satiritzen els comportaments socials, polítics i económics del país, dins del microcosmos d´un autocar.

Jet Lag

"Jet lag" és una comèdia de situació que retrata, amb un humor a mig camí entre la ironia i la tendresa, com és la vida quotidiana i el món íntim de cinc amigues, tres d'elles hostesses de vol, que comparteixen feina, amics, pis i conflictes en una gran ciutat.
Ideada per la companyia de T de Teatre i Cesc Gay, narra la vida quotidiana de cinc dones al voltant de la trentena. Es va emetre entre els anys 2001 i 2006 a TV3 amb 6 temporades i 81 capítols.
Els guionistes eren Míriam Iscla, Eva Mor, Roger Rubio, Joan Tharrats, Sergi Pompermayer, David Planas y Albert Espinosa

Els persontages són:
Sílvia (Carme Pla) hostessa de vol. De caràcter difícil, té mal geni i és una mica rondinaire. Amaga un gran cor i encara que intenti dissimular els seus sentiments, els té. És alternativa en tots els sentits i no està per punyetes. 
Esther (Marta Pérez) hostessa de vol. De caràcter alegre, és extremadament sociable i intenta sempre conciliar les persones, encara que sigui fent la hipòcrita. És, també, força hipocondríaca i patidora. Té un nòvio de tota la vida i és clàssica perquè sí i punt.
Mariona (Àgata Roca) de professió desconeguda, de moment treballa al bar del Mario. És la germana petita de l'Esther. És impulsiva, instintiva i no es pensa mai les coses dues vegades. Viu al dia. Encantadora i una mica innocent, res li fa por.
Diana (Míriam Iscla) de professió "l'atur i pensió de viduïtat". És la veïna. Se li va morir el marit d'accident domèstic. Tant el seu pis com ella mateixa semblen ancorats en el passat. La Diana sembla que visqui a Mart i és el personatge més excèntric i surrealista de tots. Alhora, però, aquest caràcter li permet dir grans veritats. Mai no s'enfada i és optimista. Sempre busca feina, sempre ha de canviar la seva vida... Té un peix que es diu Toni.
Carla (Mamen Duch) hostessa de vol. Pija i frívola, juga amb els homes i es pren la vida com una gran festa. Li agrada anar a comprar, jugar a tennis i vestir bé. Es creu una dona superinteressant i, en certa manera, ho és. Necessita les seves amigues encara que no sempre ho demostri. És orgullosa i competitiva i li agrada estar al dia.
Andreu (Albert Ribalta) és el nòvio de l'Esther. Un sòmines, un poca-solta i, a la vegada, un home dòcil i pacient amb pinta de llenyataire. Es dedica a vendre cotxes com a comercial de pacotilla. Li agrada el futbol, les samarretes imperi i el purets de Cuba. A la seva nòvia, se l'estima de veritat. 
Mario (Xavier Mira) l'amo del bar. Un jove simpàtic, encantador, enamoradís i que abans d'aquesta feina podria haver estat cantant de boleros o fins i tot perruquer.

dijous, 26 de novembre del 2009

LA COMPETÈNCIA A RAC1


Programa molt recomanable d'humor que s'emet de dilluns a divendres de 12:00 a 13:00. Òscar Andreu i Òscar Dalmau, coneguts popularment com “Els Òscars” o “El guapo i l’altre”. L’equip el completen la periodista Natza Farré; el guionista Guillem Dols; un altre guionista Oriol de Balanzó; i Víctor Ollé, tècnic de so i persona.

Entre els personatges hi ha:
L'avi sense nom amb el seu gos "Negritu" que cada, dos per tres, treu "el pintallavis"
El becari Jean Paül Desgrava amb el seu peculiar estil per dir: Hola!!!!
La tarotista Rossita que contacte amb en Michael Jackson
L’imitador del Justo Molinero amb les seves falques publicitàries impossibles i les seves peculiars lectures dels titulars.
Altres personatges:
Mohammed Jordi, l'Angelines, en Jep Cabestany i la seva dona

Per pixar-se de riure!!!

Per saber més http://rac1.org/lacompetencia/

dimarts, 24 de novembre del 2009

CAFETERIES AMB ENCANT

Demasié CAFÉ
Roger de Llúria, 8


És un lloc agrdable on és molt difícil resistir la tentación de galetes i pastissos. La decoració és  molt original, les cadires i les taules són diferentes (com El café que pone Muebles Navarro).

Dels mateixos creadors  de Xocoa, els germans Miquel i Marc. Si t' agraden les galetes i vols experimentar per a no quedar-te en la tradicional "Maria" has de saber que hi ha una botiga on només hi trobaràs aquest producte. Les hi ha dolces, salades, amb curry, amb sobrasada.. En definitiva, per a tots els gustos. Però si a més a més ets dels que saben cuinar i prefereixes fer-te'les tu mateix, aquí hi trobaràs tots els estris que necessitis per a fer-ho.




La Granja
Banys Nous,  4


En altres temps tenien l'estable amb les vaques a la rebotiga. L'establiment és centenari (més de 130 anys!) i conserva com a element decoratiu tots aquells estris i objectes publicitaris de l'època de la iaia. Al fons del local, fins i tot, una de les parets és part de la muralla romana de la ciutat!




Granja M.Viader
c/Xuclà 4-6 


Va ser fundada al 1870 com a una lleteria enmig del barri gòtic de la ciutat. Gràcies al talent emprenador dels peopetaris, la família Viader de Cardedeu, el negoci ràpidament es diversificà i s’amplià fins a fundar l’empresa Letona i el seu producte estrella: el Cacaolat.



El local no ha perdut el seu encant modernista, amb marqueteria, marbre al taulell i terra de rajola pintada. A més, amb el pas dels anys, les seves parets han esdevingut testimoni de la història de la família i del país. Així  ho mostren els valls enuncis de Cacaolat, les fotos antigues, les medalles internacionals obtingudes i els reconeixements a l’antiguetat de la casa.Segurament per això és un punt molt ressenyat per les guies turístiques sobre la ciutat, encara que la fama de la seva nata muntada és un secret que pocs turistes coneixen.




Sense oblidar altres granges més conegudes com  Dulcinea i La Pallaresa que estan al carrer Petrixol 

dissabte, 21 de novembre del 2009

3 DÈCADES DE LES MILLORS COMÈDIES ROMÀNTIQUES

ANYS 2000


Bon Appétit (2010)

500 días juntos (2009)

Un conejo sin orejas (2008)

Bodas y Prejuicios (2005)

Manuale d’amore (2005)

No sos vos, soy yo (2004)

Cosas que hacen que la vida valga la pena (2004)

Love Actually (2003)

Posesion (2002)

Siempre a tu lado (2001)

El diario de Bridget Jones (2001)

Besando a Jessica Stein (2001)

Hechizo del corazón (2000)

Deliciosa Martha (2000)

El cielo abierto (2000)

ANYS 90

Cuarteto de la Habana (1999)

Shakespeare enamorado (1998)

Martha conoce a Frank, Daniel, Camp y Laurence (1998)

Cha cha cha (1998)

¿De qué se ríen las mujeres? (1997)

Hasta que te encontre (1997)

Un dia inolvidable (1996)

Beautiful gilrs (1996)

La verdad sobre Perros y Gatos (1996)

El amor perjudica seriamente la salud (1996)

Boca a boca (1995)

El efecto mariposa (1995)

Todos los hombres sois iguales (1994)

Alegre ma non troppo (1994)

Cuatro bodas y un funeral (1994)

Sin Palabras (1994)

Corina, Corina (1994)

Sólo Tu (1994)

¿Por qué lo llaman amor caundo quieren decir sexo? (1993)

Salsa rosa (1992)

Algo para recordar (1993)

Un Soltero en Apuros (1992)

Jerseygirl (1992)

Novios (1992)

Él dijo, Ella dijo (1991)

Matrimonio de conveniencia (1990)

Pretty Woman (1990)

Atame (1990)

Pasión sin barreras (1990)

ANYS 80:

Cuando Harry encontró a Sally (1989)

Armas de mujer (1988)

Hechizo de Luna (1987)

La princesa prometida (1987)

Cita a ciegas (1987)

La chica de Rosa (1986)

Admiradora secreta (1985)


Aquest és el meu llistat particular de les millors comèdies romàntiques dels 30 últims anys

Aquest és un gènere sobretot dominat pel cinema dels EE.UU. El punt de vista sempre sol ser el de la dona-noia protagonista i la idea és noia/noi troba a noi/noia perfecte per ella/ell (en moltes ocasions sense saber-ho, la parella protagonista es detesta), noia/noi perd a noi i noia acaba recuperant noi. En algunes, la història pot començar com un drama a Corina, Corina, Algo para recordar, Hechizo en el corazón amb la mort de la dona del protagonista. En altres hi ha nens com a Un buen dia, Deliciosa Marta o Algo para recordar. Algunes són de grup o contenen varies histories com Love Actually o Manuale d’amore. Altres són ambientades en èpoques passades com Shakespeare enamorado o La princesa prometida. Algunes parlen del desamor com 500 dias juntos o No sos vos soy yo. El començament pot ser diferent però totes solen acabar amb un final feliç: la parella protagonista acaba junta i menejant anissos. Adjunto document amb les caràtules de les pel.lícules:


comedias

divendres, 20 de novembre del 2009

MES CANÇONS DELICADES

Damien Rice (1970) és un músic irlandès. Al principi pertanyia al grup de música Juniper, una banda de rock que va publicar singles com "The World Is Dead" i "Weatherman". El dia abans de gravar el seu primer àlbum complet per Polygram el 1999, en Damien es va sentir frustrat amb la importància comercial de la música. Els col·legues de la banda van passar a dir-se Bell X1. En canvi, ell es va traslladar a Itàlia rural on es va especialitzar en la guitarra acústica, a escriure cançons, i a vagar per Europa fins que va ser capaç de formar una banda i actuar en cafès de Dublín.


"The Blower's Daughter", del seu àlbum Live at union chapel va ser inclosa en la pel lícula "Closer". 

"9 Crimes" del disc amb el nom 9

dijous, 19 de novembre del 2009

DIBUJOS DE SIEMPRE

Pepé le Pew (En Chile, Pepe Le Puff) es un personaje de la serie animada Looney Tunes de la Warner Brothers. Pepe es una mofeta, de nacionalidad francesa, que vive eternamente enamorado de una gatita negra llamada Penélope.

Lo que siempre ocurre en las caricaturas de Pepe le Pew es que, en un principio, a la gatita Penélope se le mancha la cola con pintura blanca, formando una línea blanca a lo largo de su cola. Más tarde, Pepe le Pew la observa pasar pensando que es una "Linda zorrillita" y no una gata. Entonces comienza una feroz persecución, pues Pepe le Pew quiere conquistarla, y no aceptará un "No" por respuesta. Ésta se escapa en veloz carrera, mientras él la sigue a saltitos.

El Gallo Claudio (Foghorn Leghorn en su versión original en inglés) aparece en muchas caricaturas de  Warner Brothers, la primera fue en 1946 en una película titulada Walky Talky Hawky. El Gallo Claudio es considerado un importante personaje de los Looney Tunes, y su némesis/compañero era un perro sabueso que cuidaba el gallinero, y, ocasionalmente, el gavilán pollero. Muchas de las bromas en la caricatura implicaban al Gallo Claudio y al perro tratando de vencerse el uno al otro.

La versión en español de las caricaturas del Gallo Claudio generó muchas frases populares como "¡Lanza la bola chico!" cuando le enseña al Cabeza de Huevo Jr. a lanzar una bola y hace uso excesivo de la palabra "digo". Otras frases memorables son "Digo hijo, digo hijo digo", "oye, digo, oye muchacho" y "No te juntes con ese peeeeerro hijooooo"