dissabte, 28 de novembre del 2009

LES MILLORS SERIES D'HUMOR ESPANYOLES I CATALANES

Chicas de hoy en día 
Serie de 26 capítulos emitida en 1991  y 1992 por TVE que fue dirigida por Fernando Colomo con guiones del propio Colomo y Joaquin Oristrell. Con Carme Conesa y Diana Peñalver como protagonistas así como Juan Echanove el vecino enamorado del personaje de Carme que vivía con su madre María Luisa Puente; otros interpretes  fueron Julieta Serrano, Carmen Baklagué, Luis Veira, Marisa Paredes o Antonio Resines.

Nuri y Charo son dos jóvenes vitalistas que comparten una aspiración: triunfar en el mundo del espectáculo. Para ello deciden instalarse en Madrid y compartir piso. Sus personalidades no pueden ser más diferentes: Nuri, de Barcelona, es sofisticada, culta, refinada. Charo, sevillana, es racial, alegre, impulsiva.


Careta de la serie:

Pepa y Pepe 
Emitida por TVE en 1995 insporada en la serie norteamericana Roseanne, cuenta la vida de una familia de clase trabajadora.  Creada por Juan Carlos Rubio (guionista) y Manuel Iborra (director). Con Verónica Forqué como la madre Pepa y Ferando Valverde como el padre Pepe y los hijos María Adánez, la mayor y adolescente que quiere ser artista;Silvia Abascal,la inteligente y rebelde de estética grunge y Carlos Vilches, el pequeño;sin olvidar a Isabel Ordaz como la mejor amiga de Pepa que cada dos por tres está en la casa.

Oh! Europa -  Oh! España
Emesses a TV3 amb guió de J.L. Bozzo i Paco Mir la primera part i segona part cal afegir a Jonathan Gelabert i Enric Gomà. La direcció va ser a càrrec de J.L. Bozzo i Eduard Cortés i posteriorment Lluis M. Güell i Jordi Frades. És una producció de la companyia de teatre catalana Dagoll Dagom.

La  primera va ser O Europa al 1993 amb 13 capítols:
Una coneguda entitat bancària organitza una rifa o sorteig entre els seus clients. L'objecte sortejat és un viatge en autocar als dotze països que integren la nova Unió Europea. Els afortunats guanyadors provenen de diferents llocs de Catalunya i del País Valencià i conformen un grup molt divers i molt heterodox: Una parella de jubilats molt cultes que viuen a l´Eixample, uns recent casats, una familia de Palamós dedicada a l´hosteleria, dues amigues valencianes, un professor d´ètica amb tendències independentistes, dos ballarins del Paral.lel... Tots ells conduits per una guia inexperta i un xofer cridaner.
Cada un dels capítols passa en cada un dels dotze països de la nova Unió Europea, i cada un dels  personatges va adquirint especial rellevància en un capítol determinat. No obstant, la història de cada capítol ens arriba explicada a través d´un flash-back, ja que els components del grup es reuneixen, després del viatge, a casa d´un d´ells i des d´allí, repassen i recorden, amb l´ajut de videos i fotografies, les incidències del viatge a Europa.
La mirada que s´aplica als personatges i a les situacions és irónica i tendra a la vegada.

L'any 1996 van fer O Espanya amb 15 capítols:
Després d´haver viatjat junts per Europa, i com que l´experiència va resultar prou satisfactòria, els personatges d´"Oh, Europa!" decideixen organitzar ells mateixos un altre viatge prescindint d´agències. El destí: les disset autonomies que conformen l´estat espanyol.
Els turistes lloguen un autocar, fan un fons comú i dissenyen l´itinerari. D´aquesta manera formen una espècie de cooperativa viatgera, autogestionada i una mica utópica que va evolucionant al llarg del trajecte cap a diferents formes d´organització.
La mateixa autogestió els porta força problemes. Com que fer votacions per decidir el lloc on dormir o el lloc on menjar és massa complicat, nomenen un responsable del viatge. Ben aviat s´organitza una oposició que considera que el dirigent comet irregularitats en l´exercici del seu càrrec, abús de poder i fins i tot detecten símptomes de corrupció.
Durant el viatge es viuen moments de gran tensió, intents de cop d´estat, negociacions, pactes i traïcions. En definitiva, es reprodueixen i es satiritzen els comportaments socials, polítics i económics del país, dins del microcosmos d´un autocar.

Jet Lag

"Jet lag" és una comèdia de situació que retrata, amb un humor a mig camí entre la ironia i la tendresa, com és la vida quotidiana i el món íntim de cinc amigues, tres d'elles hostesses de vol, que comparteixen feina, amics, pis i conflictes en una gran ciutat.
Ideada per la companyia de T de Teatre i Cesc Gay, narra la vida quotidiana de cinc dones al voltant de la trentena. Es va emetre entre els anys 2001 i 2006 a TV3 amb 6 temporades i 81 capítols.
Els guionistes eren Míriam Iscla, Eva Mor, Roger Rubio, Joan Tharrats, Sergi Pompermayer, David Planas y Albert Espinosa

Els persontages són:
Sílvia (Carme Pla) hostessa de vol. De caràcter difícil, té mal geni i és una mica rondinaire. Amaga un gran cor i encara que intenti dissimular els seus sentiments, els té. És alternativa en tots els sentits i no està per punyetes. 
Esther (Marta Pérez) hostessa de vol. De caràcter alegre, és extremadament sociable i intenta sempre conciliar les persones, encara que sigui fent la hipòcrita. És, també, força hipocondríaca i patidora. Té un nòvio de tota la vida i és clàssica perquè sí i punt.
Mariona (Àgata Roca) de professió desconeguda, de moment treballa al bar del Mario. És la germana petita de l'Esther. És impulsiva, instintiva i no es pensa mai les coses dues vegades. Viu al dia. Encantadora i una mica innocent, res li fa por.
Diana (Míriam Iscla) de professió "l'atur i pensió de viduïtat". És la veïna. Se li va morir el marit d'accident domèstic. Tant el seu pis com ella mateixa semblen ancorats en el passat. La Diana sembla que visqui a Mart i és el personatge més excèntric i surrealista de tots. Alhora, però, aquest caràcter li permet dir grans veritats. Mai no s'enfada i és optimista. Sempre busca feina, sempre ha de canviar la seva vida... Té un peix que es diu Toni.
Carla (Mamen Duch) hostessa de vol. Pija i frívola, juga amb els homes i es pren la vida com una gran festa. Li agrada anar a comprar, jugar a tennis i vestir bé. Es creu una dona superinteressant i, en certa manera, ho és. Necessita les seves amigues encara que no sempre ho demostri. És orgullosa i competitiva i li agrada estar al dia.
Andreu (Albert Ribalta) és el nòvio de l'Esther. Un sòmines, un poca-solta i, a la vegada, un home dòcil i pacient amb pinta de llenyataire. Es dedica a vendre cotxes com a comercial de pacotilla. Li agrada el futbol, les samarretes imperi i el purets de Cuba. A la seva nòvia, se l'estima de veritat. 
Mario (Xavier Mira) l'amo del bar. Un jove simpàtic, encantador, enamoradís i que abans d'aquesta feina podria haver estat cantant de boleros o fins i tot perruquer.

dijous, 26 de novembre del 2009

LA COMPETÈNCIA A RAC1


Programa molt recomanable d'humor que s'emet de dilluns a divendres de 12:00 a 13:00. Òscar Andreu i Òscar Dalmau, coneguts popularment com “Els Òscars” o “El guapo i l’altre”. L’equip el completen la periodista Natza Farré; el guionista Guillem Dols; un altre guionista Oriol de Balanzó; i Víctor Ollé, tècnic de so i persona.

Entre els personatges hi ha:
L'avi sense nom amb el seu gos "Negritu" que cada, dos per tres, treu "el pintallavis"
El becari Jean Paül Desgrava amb el seu peculiar estil per dir: Hola!!!!
La tarotista Rossita que contacte amb en Michael Jackson
L’imitador del Justo Molinero amb les seves falques publicitàries impossibles i les seves peculiars lectures dels titulars.
Altres personatges:
Mohammed Jordi, l'Angelines, en Jep Cabestany i la seva dona

Per pixar-se de riure!!!

Per saber més http://rac1.org/lacompetencia/

dimarts, 24 de novembre del 2009

CAFETERIES AMB ENCANT

Demasié CAFÉ
Roger de Llúria, 8


És un lloc agrdable on és molt difícil resistir la tentación de galetes i pastissos. La decoració és  molt original, les cadires i les taules són diferentes (com El café que pone Muebles Navarro).

Dels mateixos creadors  de Xocoa, els germans Miquel i Marc. Si t' agraden les galetes i vols experimentar per a no quedar-te en la tradicional "Maria" has de saber que hi ha una botiga on només hi trobaràs aquest producte. Les hi ha dolces, salades, amb curry, amb sobrasada.. En definitiva, per a tots els gustos. Però si a més a més ets dels que saben cuinar i prefereixes fer-te'les tu mateix, aquí hi trobaràs tots els estris que necessitis per a fer-ho.




La Granja
Banys Nous,  4


En altres temps tenien l'estable amb les vaques a la rebotiga. L'establiment és centenari (més de 130 anys!) i conserva com a element decoratiu tots aquells estris i objectes publicitaris de l'època de la iaia. Al fons del local, fins i tot, una de les parets és part de la muralla romana de la ciutat!




Granja M.Viader
c/Xuclà 4-6 


Va ser fundada al 1870 com a una lleteria enmig del barri gòtic de la ciutat. Gràcies al talent emprenador dels peopetaris, la família Viader de Cardedeu, el negoci ràpidament es diversificà i s’amplià fins a fundar l’empresa Letona i el seu producte estrella: el Cacaolat.



El local no ha perdut el seu encant modernista, amb marqueteria, marbre al taulell i terra de rajola pintada. A més, amb el pas dels anys, les seves parets han esdevingut testimoni de la història de la família i del país. Així  ho mostren els valls enuncis de Cacaolat, les fotos antigues, les medalles internacionals obtingudes i els reconeixements a l’antiguetat de la casa.Segurament per això és un punt molt ressenyat per les guies turístiques sobre la ciutat, encara que la fama de la seva nata muntada és un secret que pocs turistes coneixen.




Sense oblidar altres granges més conegudes com  Dulcinea i La Pallaresa que estan al carrer Petrixol 

dissabte, 21 de novembre del 2009

3 DÈCADES DE LES MILLORS COMÈDIES ROMÀNTIQUES

ANYS 2000


Bon Appétit (2010)

500 días juntos (2009)

Un conejo sin orejas (2008)

Bodas y Prejuicios (2005)

Manuale d’amore (2005)

No sos vos, soy yo (2004)

Cosas que hacen que la vida valga la pena (2004)

Love Actually (2003)

Posesion (2002)

Siempre a tu lado (2001)

El diario de Bridget Jones (2001)

Besando a Jessica Stein (2001)

Hechizo del corazón (2000)

Deliciosa Martha (2000)

El cielo abierto (2000)

ANYS 90

Cuarteto de la Habana (1999)

Shakespeare enamorado (1998)

Martha conoce a Frank, Daniel, Camp y Laurence (1998)

Cha cha cha (1998)

¿De qué se ríen las mujeres? (1997)

Hasta que te encontre (1997)

Un dia inolvidable (1996)

Beautiful gilrs (1996)

La verdad sobre Perros y Gatos (1996)

El amor perjudica seriamente la salud (1996)

Boca a boca (1995)

El efecto mariposa (1995)

Todos los hombres sois iguales (1994)

Alegre ma non troppo (1994)

Cuatro bodas y un funeral (1994)

Sin Palabras (1994)

Corina, Corina (1994)

Sólo Tu (1994)

¿Por qué lo llaman amor caundo quieren decir sexo? (1993)

Salsa rosa (1992)

Algo para recordar (1993)

Un Soltero en Apuros (1992)

Jerseygirl (1992)

Novios (1992)

Él dijo, Ella dijo (1991)

Matrimonio de conveniencia (1990)

Pretty Woman (1990)

Atame (1990)

Pasión sin barreras (1990)

ANYS 80:

Cuando Harry encontró a Sally (1989)

Armas de mujer (1988)

Hechizo de Luna (1987)

La princesa prometida (1987)

Cita a ciegas (1987)

La chica de Rosa (1986)

Admiradora secreta (1985)


Aquest és el meu llistat particular de les millors comèdies romàntiques dels 30 últims anys

Aquest és un gènere sobretot dominat pel cinema dels EE.UU. El punt de vista sempre sol ser el de la dona-noia protagonista i la idea és noia/noi troba a noi/noia perfecte per ella/ell (en moltes ocasions sense saber-ho, la parella protagonista es detesta), noia/noi perd a noi i noia acaba recuperant noi. En algunes, la història pot començar com un drama a Corina, Corina, Algo para recordar, Hechizo en el corazón amb la mort de la dona del protagonista. En altres hi ha nens com a Un buen dia, Deliciosa Marta o Algo para recordar. Algunes són de grup o contenen varies histories com Love Actually o Manuale d’amore. Altres són ambientades en èpoques passades com Shakespeare enamorado o La princesa prometida. Algunes parlen del desamor com 500 dias juntos o No sos vos soy yo. El començament pot ser diferent però totes solen acabar amb un final feliç: la parella protagonista acaba junta i menejant anissos. Adjunto document amb les caràtules de les pel.lícules:


comedias

divendres, 20 de novembre del 2009

MES CANÇONS DELICADES

Damien Rice (1970) és un músic irlandès. Al principi pertanyia al grup de música Juniper, una banda de rock que va publicar singles com "The World Is Dead" i "Weatherman". El dia abans de gravar el seu primer àlbum complet per Polygram el 1999, en Damien es va sentir frustrat amb la importància comercial de la música. Els col·legues de la banda van passar a dir-se Bell X1. En canvi, ell es va traslladar a Itàlia rural on es va especialitzar en la guitarra acústica, a escriure cançons, i a vagar per Europa fins que va ser capaç de formar una banda i actuar en cafès de Dublín.


"The Blower's Daughter", del seu àlbum Live at union chapel va ser inclosa en la pel lícula "Closer". 

"9 Crimes" del disc amb el nom 9

dijous, 19 de novembre del 2009

DIBUJOS DE SIEMPRE

Pepé le Pew (En Chile, Pepe Le Puff) es un personaje de la serie animada Looney Tunes de la Warner Brothers. Pepe es una mofeta, de nacionalidad francesa, que vive eternamente enamorado de una gatita negra llamada Penélope.

Lo que siempre ocurre en las caricaturas de Pepe le Pew es que, en un principio, a la gatita Penélope se le mancha la cola con pintura blanca, formando una línea blanca a lo largo de su cola. Más tarde, Pepe le Pew la observa pasar pensando que es una "Linda zorrillita" y no una gata. Entonces comienza una feroz persecución, pues Pepe le Pew quiere conquistarla, y no aceptará un "No" por respuesta. Ésta se escapa en veloz carrera, mientras él la sigue a saltitos.

El Gallo Claudio (Foghorn Leghorn en su versión original en inglés) aparece en muchas caricaturas de  Warner Brothers, la primera fue en 1946 en una película titulada Walky Talky Hawky. El Gallo Claudio es considerado un importante personaje de los Looney Tunes, y su némesis/compañero era un perro sabueso que cuidaba el gallinero, y, ocasionalmente, el gavilán pollero. Muchas de las bromas en la caricatura implicaban al Gallo Claudio y al perro tratando de vencerse el uno al otro.

La versión en español de las caricaturas del Gallo Claudio generó muchas frases populares como "¡Lanza la bola chico!" cuando le enseña al Cabeza de Huevo Jr. a lanzar una bola y hace uso excesivo de la palabra "digo". Otras frases memorables son "Digo hijo, digo hijo digo", "oye, digo, oye muchacho" y "No te juntes con ese peeeeerro hijooooo"

dilluns, 16 de novembre del 2009

PETITES OBRES D'ART

Aquestes pel.lícules són obres d'art fetes amb la tècnica de stop motion que consisteix a aparentar el moviment d'objectes estàtics capturant fotografies. han de fer aproximadament entre 1500 i 2000 preses fotogràfiques per a què l'ull humà pugui percebre. Hi ha dos grans grups d'animacions stop motion: L'animació de plastilina (o qualsevol material mal·leable), en anglès claymation, i les animacions d'objectes (més rígids).



The Nightmare Before Christmas 
Pesadilla antes de Navidades, pel·lícula de 1993 està basada en els dibuixos i en un poema de Tim Burton  que va ser el productor.


Corpse Bride
La Novia Cadáver  és una pel.lícula del 2005 basada en un conte popular rus jueu del segle XIX i ambientada en un poble fictici de l'època victoriana.
Fou dirigida per Tim Burton i Mike Johnson. La vida es retrata com un lloc avorrit de colors grisos, al contrari de l’acolorida i divertida mort.




 

CANÇO AUTÈNTICA



Interpretada per  Glen Hansard i Markéta Irglová
Glen Hansard - Falling Slowly Lyrics

I don't know you
But I want you
All the more for that
Words fall through me
And always fool me
And I can't react
And games that never amount
To more than they're meant
Will play themselves out

Take this sinking boat and point it home
We've still got time
Raise your hopeful voice you have a choice
You've made it now

Falling slowly, eyes that know me
And I can't go back
Moods that take me and erase me
And I'm painted black
You have suffered enough
And warred with yourself
It's time that you won

Take this sinking boat and point it home
We've still got time
Raise your hopeful voice you had a choice
You've made it now

Take this sinking boat and point it home
We've still got time
Raise your hopeful voice you had a choice
You've made it now
Falling slowly sing your melody
I'll sing along

dissabte, 14 de novembre del 2009

UNA BONICA ESCENA AMB UNA PERFECTA CANÇO

De la peli Sexo en Nueva York és la meva escena favorita, m'agrada més la sèrie però la peli no esta malment.
La canço Auld Lang Syne (Mairi Campbell & Dave Francis) és un poema escrit per l'escocès Robert Burns el 1788 i la melodia  és d'una cançó folklòrica tradicional. És ben conegut en molts països de parla anglesa i sovint es canta per celebrar l'inici del nou any amb les campanades de la mitjanit al començament del dia d'Any Nou. El títol de la cançó escocesa pot ser traduïda literalment com "vell des de fa molt de temps” o "temps passats".



Auld Lang Syne:
Should auld acquaintance be forgot,
And never brought to mind?
Should auld acquaintance be forgot,
For auld lang syne.

For auld lang syne, my dear,
For auld lang syne,
We'll tak' a cup o' kindness yet,
For auld lang syne.

And surely ye’ll be your pint-stoup !
And surely I’ll be mine !
And we'll tak' a cup o' kindness yet,
For auld lang syne.

For auld lang syne, my dear,
For auld lang syne,
We'll tak' a cup o' kindness yet,
For auld lang syne.

We twa hae run aboot the braes
And pou'd the gowans fine.
And we've wandered mony a weary fit,
Sin' auld lang syne.

For auld lang syne, my dear,
For auld lang syne,
We'll tak' a cup o' kindness yet,
For auld lang syne.

We twa hae paidl’d in the burn,
Frae morning sun till dine,
But seas between us braid hae roared
Sin' auld lang syne.

For auld lang syne, my dear,
For auld lang syne,
We'll tak' a cup o' kindness yet,
For auld lang syne.

divendres, 13 de novembre del 2009

UNA COMÈDIA ROMÀNTICA DIFERENT


És curiós com la història de  desamor pot arribar a ser una de les millors comèdies romàntiques dels últims temps o sense proposar-ho pot ser una anticomedia romàntica.

El punt de partida ja és diferent, comença quasi pel final i explica la història d'amor (al menys per una de les parts) en 500 dies peró no en ordre cronològic sinó com a mostra de com va ser la relació  i des de el punt de vista dels protagonistes. A més a més, el protagonista és el personatge masculí.Tota l'estètica i la música és d'estil "indie", molt "cute o cool" com dirien en anglès.

Malgrat que el personatge de la noia no esta gaire definit i que hi ha certes referències a altres pelis com el personatge de la germana petita del protagonista que a mi em recorda al de la Nathalie Portman a Beutiful Gilrs; crec que és una molt bona recomanació. Només per aquesta escena val la pena veure la peli: 




La banda sonora és sensacional, plena de bona música:


  1. A Story Of Boy Meets Girl – [500] Days Of Summer – Music From The Motion Picture
  2. Us – Regina Spektor
  3. There Is A Light That Never Goes Out – The Smiths
  4. Bad Kids – The Black Lips
  5. Please, Please, Please, Let Me Get What I Want (2007 Remastered Version) – The Smiths
  6. There Goes The Fear – Doves
  7. You Make My Dreams – Hall & Oates
  8. Sweet Disposition – The Temper Trap
  9. Quelqu’un M’a Dit – Carla Bruni
  10. Mushaboom – Feist
  11. Hero – Regina Spektor
  12. Bookends – Simon And Garfunkel
  13. Vagabond – Wolfmother
  14. She’s Got You High – Mumm-ra
  15. Here Comes Your Man – Meaghan Smith
  16. Please, Please, Please, Let Me Get What I Want (Album Version) – She & Him 





Pel.lícules que sempre torno a veure quan les fan a la tele:

Amelie o Le fabuleux destin d'Amélie Poulain, "El fabuloso destino de Amélie Poulain" (2001). M’agrada tot d’aquesta pel.lícula, especialment: 
Quan l’Amelie és una nena i es revenja del veí desconnectan i connectan l'antena de la tele mentre aquest mira un partit de futbol,
La broma que l’Amelie fa al propietari de la fruiteria i verduleria, el Sr. Collignon, qui maltracta verbalment al dependent Lucien.
La relació de l’Amelie amb l’avi trencadís.
La història del nan del pare de l’Amelie que envia fotos des de diferents indrets del món.
Sleepy Hollow, La llegenda del genet sense cap (1999)
Per tota la seva estètica i que crec serveix d’inspiració a una altra pel.lícula del Tim Burton: La núvia cadàver del 2005

Mis dobles, mi mujer y yo (1996)
M’agrada la relació entre els 3 dobles que són com una família.

 








Los puentes de Madison (1995)
Sempre ploro i descobreixo detalls d’aquesta història d’amor madur de durada breu.



Misterioso asesinato en Manhattan (1993)
Una de les pelis més divertides del Woody Allèn, plena de diàlegs brillants, jo em vaig comprar el llibre del guió. M’encanta l'escena en què el grup intenta enganyar a un presumpte assassí amb cassets on han gravat certes paraules de la seva còmplice.





El premio (1963)
Ja sé que no és una meravella ( i és una relativa còpia de Con la muerte en los talones) però m’encanta com el Paul Newman fa de murri, de divertit i casual detectiu així com tota la relació que manté amb el personatge de l’Elke Sommer.

dijous, 12 de novembre del 2009

LLIBRES QUE HE LLEGIT MÉS D'UNA VEGADA

No tinc tendència a llegir els llibres més d'un cop però hi han uns quants que val la pena tornar a gaudir com són  aquests:



El cuento número 13 de Diane Setterfield
La sombra del viento de Carlos Ruiz Zafon
Tomates verdes fritos  de Fannie Flagg
El club de la buena estrella de Amy Tan
Cien años de soledad de Gabriel García Márquez
El amor en los tiempos del cólera de Gabriel García Márquez
La Casa de los espíritus de Isabel Allende

dimecres, 11 de novembre del 2009

EL MILLOR ACTOR I ACTRIU

Sense cap mena de dubte, crec que aquests dos genis de la intepretació mereixen ser considerats els millors actors de cinema del món. Hi ha actors que saben fer molt bé un determinat paper com Cary Grant que feia d'enecantador murri, com també ho és el George Clonney; el Humphrey Bogart en el rol d'home dur o la Bette Davis com a dona amb caràcter o fins i tot l'Anthony Hopkins quan fa de dolent. Però crec que hi ha pocs actors que siguin capaços de fer qualsevol paper, ja sigui tràgic, dramàtic, de por o cómic; fins i tot de disminuit físic o mental sense estar ridículs i sent totalment reals.
Ja sigui amb un aspecte totament canviat o amb un accent diferent, transmeten veritat amb o sense maquillatge i tenen un "savoir faire" com diuen els francesos. 

De mare abnegada Antes y Después, de dona que renuncia a l’amor Los Puentes de Madison County, com d'esposa cornuda Se acabo el patel, de actriu que es resisteix a envejir La muerte tenía un precio, o de  editora despota  a El Diablo viste de Prada. 




En els últims temps aquesta actriu no para, malgrat tenir ja 60 anys, és capaç de fer fins i tot un musical com Mamma Mia!     


De Capo mafiós El Padrino, Els Intocables de Elliot Ness o Casino, de  retardat a Despertares, de pare peculiar a Los Padres d'Ella, del diable a El corazón del Àngel, de tímid i sensible policia a La chica del Ganster  o d’home senzill i modest a Cartas a Iris.





En el seu cas els últims treballs no han estat tan brillants com en altres temps però continua sent el rei de l’actuació.


Per veure’ls junts, us recomano la pel.lícula Enarmorarse