dilluns, 22 de novembre del 2010

the big C

Una sèrie molt recomenable:  Parla de una dona de mitjana edat que descobreix que té  càncer (melanoma) amb molt poques possibilitats de millorar i decideix viure la vida com millor li siemble sense dir-ho  als seus (marit de qui es separa, fill adolescent i  germà un ecologista força radical) per no fer-los patir; opta per gaudir al máxim del que pot ser el seu últim estiu. Són importants els papers de la veïna, una vidua ja gran  i esquerpa amb qui arribarà a fer bones migues  i la primera a qui li diu que està malalta, així com el del seu metge un jove doctor a qui li va una mica gran tenir la primera pacient amb tan mal pronòstic.

Interpretada per  Laura Linney ,  Oliver Platt com el marit immadur, Cynthia Nixon la seva millor amiga de l'adolescència Gabourey Sidibe una alumna obesa  (la prota és professora d'institut).

A destacar la música  que  dona molta tendresa i  jugar un important paper com ara aquesta canço de Sia Lullaby "Send a wish upon a star"


o els títols de crèdit de Leftover Cuties "Game called life":



més info:
http://en.wikipedia.org/wiki/The_Big_C_(TV_series)
http://www.imdb.com/title/tt1515193/

diumenge, 21 de novembre del 2010

ESTILO DE NOVELAS

Acabo de leer el libro Criadas y Señoras de Kathryn Stockett (primera novela de la autora nacida y criada en Jackson, Mississipi) en apenas una semana y en seguida me ha venido el recuerdo de las novelas de Fannie Flagg (Tomates Verdes Fritos en el Café de Whistle Stop que fue llevada al cine con el título de Tomates verdes fritos, Bienvenida a este mundo, pequeña, Daisy Fay y el hombre de los milagros y Me muero por ir al cielo);  ya que ambas autoras tratan de las relaciones  que se establecen entre gentes que no son família y que hacen piña antes las adversidades de la vida, creando comunidad y que explican que en toda tragedia hay sonrisas y risas. Te enamoras de los personajes que van creciendo a lo largo de una narración ágil y llena de detalles.  Como sucede en el libro La sociedad literaria y el pastel de piel de patata de Guernsey de Mary Ann Shaffer y Annie Barrows.

Reivindico esa literatura de historias tan bien contadas y  personajes tan entrañables que no por ello son menores sino que te hacen disfrutar de  la literatura sin pomposidad y solemnidad de los "grandes autores" que pueden llegar a ser soporiferos.

divendres, 15 d’octubre del 2010

UNA BUENA NOVELA

Se trata de la primera novela de Blandine Le Callet, francesa nacida en 1969 y especialista en filosofía antigua y literatura latin por ello ejerce como profesora de latín en la Universidad de París. El pastel de boda ha obtenido una sensacional acogida en Francia tanto de público como de crítica, como lo atestiguan los premios Edmée de la Rochefoucauld y René Fallet. Una primera novela que ha sido un gran éxito en Francia, donde se han vendido más de 200.000 ejemplares y que se está publicando en doce países. Incluso se ha llegado a realizar la película (que no he visto aún) dirigida por Denys Granier-Deferre quien explica el motivo de realizar el film:"El pastel de boda" es una película que nació de la coincidencia de un deseo y un encuentro. El deseo era volver al cine con un tema que estuviera en sintonía con mi estado de ánimo de aquel momento, es decir, con algo que estuviera en la línea de "Que les gros salaires lèvent le doigt", mi primera película. Esto es, un film de grupo, irreverente, pero tierno.

Se acaba de publicar la segunda novela La balada de Lila K que no sigue la misma temática (humor inteligente) sino que parece ser más un drama que combina suspense con una historia de amor (tendremos que esperar a la traducción).

Pero sigamos con la novela que he leído, cada capítulo tiene como protagonista a un personaje ya sea un miembro de la familia, un amigo de los novios o bien alguien directamente relacionado con el gran día (el cura que oficia la ceremonia); se descubren las penas y miserias así como la relación con los novios. Me ha gustado la manera de escribir, la descripción de los personajes, el ritmo en la narración, la ironía y el humor se combinan muy bien  y podemos detectar sutiles matices de crítica social (los roles o estereotipos a través del comportamiento de los diferentes miembros de una familia, que se espera de ellos, cuales eran sus expectativas y la realidad  en la que viven tras madurar).

dimecres, 29 de setembre del 2010

PANDILLAS DE AMIGOS EN LA TELE

Hay series en las que destaca la amistad por encima de todo argumento, en las que los amigos están para lo malo y para lo bueno, siempre te dan algún consejo, la cagan, los perdonas, te defraudan pero sobre  todo  los amigos son con los que te ríes a más no poder (por chistes, bromas, aventuras, situaciones y demás...).

Destaco  2 pandillas en las que me gustaría estar (y no es la de Friends...graciosa pero algo empalagosa y de las más conocidas) sino la de Como conocí a vuestra madre y las de Mis chicos y yo.
Procuro verlas en versión original pero creo que el doblaje en castellano es muy bueno respetando los chistes los tonos y los tipos de voces  de los actores.

Cada personaje  cumple un rol o varios:



P.J. Franklin  y Sthephanie quienes dan el punto de vista femenino (la segunda más que la primera)
Andy, hermano de P.J. quien facilmente olvida su lado serio
Mike y Kenny el duo lo más parecido a Epi y Blas o el Gordo y el Flaco
Brendan el guaperas a quien le gustan las locas
Bobby el chico casi perfecto




Ted  el chico casi perfecto
Marshall y  Lily  los aparentemente inocentes y tiernos
Barney  el ligon y sivarita
Robin  la chica todo terreno

diumenge, 12 de setembre del 2010

Més programes de viatjes

Megalopolis

És un programa dins de la secció "Les Noveau Explorateurs" de Canal +  francés (programes de temàtica viatgera) que tracta de mostra les grans ciutats en les diferents hores del dia fora del tòpics o de la vesant turística. La periodista Alexandra Leroux va parlant amb els habitants   per saber les seves opinions sobra la seva ciutat. Han fet per ara 2 temporades: al 2007 Nueva York, Cairo, Bombay i  Moscú  i la segona temporada 2009: Tokio, Buenos Aires, Chicago i Estambul  

SILVIA PEREZ: la sensibilitat feta veu

Quin prodigi de veu i de saber interpretar les cançons amb només 27 anys!!!!!

diumenge, 5 de setembre del 2010

UN LLIBRE PER "CURRANTES"

En la Corporación Zephyr nadie ha visto nunca al Consejero Delegado en persona, aunque está presente a diario en las comunicaciones internas de la empresa. La recepcionista, especialmente guapa, cobra el doble que cualquier otra persona, si bien no parece que tenga ninguna tarea asignada. Los agentes comerciales utilizan libros de autoayuda como manuales de ventas y cualquier empleado de la firma puede montar un pollo sólo porque ha desaparecido el donuts que le correspondía y al que la empresa invita de vez en cuando. ¿Se trata de una empresa normal? En realidad sí, aunque se dedique a algo muy poco habitual y que el lector sólo descubrirá muy al final de la novela.

Una novel·la ambientada en una gran corporació i que tota persona que ha treball en una mitjana-gran empresa hauria de llegir  ja que trobarà situacions i actituds familiars. Així mateix podrà entendre més  el mecanisme que fa funcionar a les corporacions i que totes segueixen un mateix patró de funcionament de cara al treballador.

Max Barry (1973) es australià  i abans de ser escriptor va treballar per Hewlett-Packard i ben segur que els anys de treballador li van servir d’inspiració i li van proporcionar material per escriure aquests llibre.

divendres, 30 de juliol del 2010

UN LLOC PER DESCOBRIR A NEW YORK: High Line Park

Les vistes són als carrers de New York,  la naturalesa no prové precisament de la gespa o dels arbres, sinó de la pastura i flors que creixen estratègicament entre les vies abandonades, a més de moltes altres plantades per embellir més encara el passeig.

Fa aproximadament 10 anys enrere, el Meatpacking District era una mena de veïnat "marginal", freqüentat per foscos personatges de la nit. Avui és una història diferent: el lloc ha renascut i s'omple de botigues luxoses, una arquitectura nova, restaurants de moda, locals nocturns ultra hip i habitants joves i trendy.

El High Line va ser nomenat així per ser construït sobre unes vies abandonades construïdes cap als anys 1930s. Durant gran part de la història de NY, aquest lloc va ser un dels més lletjos de la ciutat, i avui realment dóna molt entusiasme i alegria veure com el lloc ha canviat. I aquest canvi va prendre molt de temps, i molta feina - especialment per part dels veïns. La construcció del parc va començar el 2006, i el que s'ha inaugurat al juny va ser la primera part del tram complet, que serà d'aproximadament una milla i mitja.El projecte inclou un trajecte de 1.45 milles, des de la 34th St, amb la vora del Hudson River, a través de les galeries de West Chelsea fins al cor del Meatpacking. És un parc elevat, construït sobre el "esquelet" de les vies del tren i que recorda a una espècie de mirador, ideal per fer una passejada - i fins i tot diversos el trien per treure's fotos. Per això li diuen "un parc al cel".

És un lloc on abstreure del soroll de la ciutat, endinsar-se en un espai tranquil per relaxarse i contemplar la ciutat amb una altra perspectiva menys caòtica. Potser llegint un llibre, escoltant música, o simplement asseguts en les seves còmodes butaques de fusta - sols o en parella, passant un moment d'oci; fins i tot algunes noies s'arriben allà a prendre sol i bronzejar!. Si hi ha sort, pot ser es topen amb alguns dels artistes que fan presentacions de carrer "impromptu". A més ja es poden anar apreciant millor les flors que van plantar en la inauguració, ja que a poc a poc el lloc (en especial tot el que fa a la jardineria que  s'ha establert entre les  vies per conservar aquest toc d'abandonament però que llueix molt bé) va prenent forma, creixent i adaptant-se.

Fotos i un vídeo per  apreciar com el parc va pel recorregut de les vies, i les diferents vistes de Nova York des d'allà - en especial de nit.

 Més informació:http://www.thehighline.org/

Al parc hi ha un edifici curiós, és un hotel The Standard Hotel que sembla un llibre obert.


"Las cristaleras del Standard Hotel están dando mucho que hablar. Supuestamente diseñadas para ver, están comenzando a ser utilizadas para ser visto. Desde el parque parece que comienza a ser costumbre divisar como mínimo algún que otro striptease. Existen ya imágenes de estas escenas circulando por la red. De hecho el hotel ha instalado una web-cam desde la que no podemos ver nada, pero podemos intuir que el que no cierra las cortinas ya sabe a lo que se expone."




dilluns, 19 de juliol del 2010

SHAUN THE SHEEP

Per  tots aquells a qui els agrada Wallace and Gromit, no podeu deixar de veure aquesta altra sèrie d'animació britànica creada per Nick Park i difosa des de  març  del 2007 per la BBC One.

Els personatges van aparèixer per primera vegada en 1995 Oscar-winning Wallace and Gromit en la sèrie A Close Shave. L'Ovella Shaun va aparèixer després en 2002 en una sèrie anomenada Cracking Contraptions en l'episodi 13: "Shopper 13".

Aquesta sèrie posa n'escena de Shaun, una ovella que viu en una granja en companyia dels seus amics ovins clarament menys astuts que lluïdes, però sempre llests a seguir-ho en una nova aventura.Una premissa de la sèrie és que L'Ovella Shaun mostra intel·ligència humana, creativitat i , temperament propi d'una comèdia situacional, amb conflictes que han de solucionar entre tots els animals de la granja, abans que ho descobreixi  el granger. Hi ha el gos pastor Blitzer, que algunes vegades està del costat de les ovelles, i unes altres, amb el granger, per guanyar-se el seu beneplàcit.

A Catalunya podem veure la sèrie al super3.

http://www.shaunthesheep.com/

diumenge, 28 de març del 2010

UNA SERIE AMB UNA SECUNDÀRIA DE LUXE

Hi ha sèries, sobre tot les “soapopera” o “sitcom” (comèdies de situació) on són fonamentals els secundaris per sobre de l'actor principal com és el cas d'aquesta: La Cruda Realidad que protagonitzava la Tea Leoni com a Nora Wilde, una fotògrafa professional que es veu obligada a treballar, en contra de la seva voluntat, com paparazzi a "The Weekly Comet, un setmanari de xafarderia de Los Angeles.

La crua realitat era una comèdia de situació de mitja hora de durada, que s'endinsa amb grans dosis d'ironia en el complex món de les exclusives dels famosos i les revistes del cor. Va tenir 3 temporades i van aparèixer actors famosos com ara Tom Hanks, Rob Lowe o la veterana Betty White ( de Las Chicas de Oro). A destacar com a gran i excel.lent actriu secundària, la veterana Holland Taylor com Camilla, una mena de Louella Parsosn contemporània, en què Nora Wilde trobarà no només una gran companya, sinó a una mestra en l'art d'indagar sense escrúpols a les vides dels altres.

Aquesta actriu actualment surt a la sèrie de gran èxit "2 hombres y medio" però la podem reconèixer en d'altres on tenia papers petits com Ally McBeal o  El Abogado, així com a papers al cinema.


Més dades a:

divendres, 26 de febrer del 2010

UNA NOVA CANÇÓ

The Morning Benders

Banda indie de  Berkeley, California. El seu primer àlbum va ser  ‘Talking Through Tin Cans’ i el nou  ‘Big Echo’ amb el tema “Excuses”

dijous, 25 de febrer del 2010

UNA SERIE DIVERTIDA I ORIGINAL: SAMANTHA OUPS

Aquesta és una sèrie que feien al canal 33, l'any 2008, i que és força peculiar per la estètica, els interprets (basicament dos homes de la foto) i el sentit de l'humor.

La Samantha (la rossa) té un somni, ser Miss França, i marxarà a viure a París per fer-lo realitat. És una joveneta optimista de mena, a la que li agrada veure la vida de color de rosa i no es preocupa massa pels problemes. Mentre espera que arribi el seu objectiu, passarà per tota mena de treballs provisionals: hostessa, dona de fer feines, recepcionista en uns grans magatzems o fins i tot bombera o guardaespatlles! 

La Samantha té un gat, en Médor, que entrena, perquè ataqui els intrusos, i un peix vermell, en Flipper, a qui sempre fa un petó abans d'anar a dormir. Alguns troben la Samantha una mica càndida quan, per exemple fa còpies de les claus en una fotocopiadora, però la Samantha és una optimista de pedra picada, impermeable al sarcasme i a la dolenteria, i amb la seva manera de fer molt sovint desarma les persones malintencionades.

La Chantal és l'amiga de l'ànima de la Samantha però són com el dia i la nit. La Chantal és, a diferència d'ella, pragmàtica, metòdica i enormement organitzada, però en el fons de la seva ànima admira la seva amiga perquè troba que, comparada amb ella, la Samantha té la capacitat de viure unes aventures que queden del tot lluny del seu abast. La Chantal és més inhibida, no es deixa emportar, i té un efecte de moderació sobre el caràcter de la seva amiga. La Chantal està molt més en contacte amb l'actualitat que la Samantha i, de fet, li interessa l'espiritisme, el budisme, les últimes tècniques de contactes amorosos. La Chantal treballa a informació telefònica, i per això, posar-se en contacte amb ella és la cosa més fàcil del món: n'hi ha prou trucant al número d'informació i demanant per ella!

divendres, 5 de febrer del 2010

SÈRIE DE DIBUIXOS MÍTICA

Futurama és una sèrie de dibuixos animats. Va ser creada per Matt Groening (creador dels Simpsons)  i actualment està produïda per Matt Groening i David X. Cohen per a la cadena Fox. La sèrie segueix les aventures d'un repartidor de pizza, Philip J. Fry, que el 31 desembre 1999 cau per casualitat en una càpsula criogènica i desperta mil anys després.

Als Estats Units la sèrie va començar a emetre el 28 de març de 1999 i va ser cancel.lada el 10 d'agost de 2003 per la Fox. (5 sessions amb un total de 72 capítols). Des del 7 de juny de 2009 es coneix que la sèrie continuarà amb 26 nous capítols que també s'emetran en Comedy Central que seran estrenats el 2010.
El nom "Futurama" prové de l'exhibició de l'any 1939, Fira "Mundial" de Nova York. Dissenyat per Norman Bel Geddes. L'exhibició mostrava el món de 30 anys en el futur.

Futurama es desenvolupa durant el segle XXXI, un segle ple de meravelles tecnològiques. Amb diversos dispositius i estructures semblants a un disseny futurista. La llar dels personatges principals que habiten a la terra és la ciutat de Nova Nova York, construïda sobre les ruïnes de l'actual ciutat de Nova York, anomenat la "Vella Nova York".

Més informació:http://www.portalmix.com/futurama/personajes.shtml#pers9

dijous, 7 de gener del 2010

UNA RECOMENACIÓ TEATRAL: BOULEVARD

Boulevard és el making off de la creació d'una obra de teatre, 4 actors més la productora assagen i representen una obra de teatre que es basa en la pel.lícula “Historias de Filadelfia” (1940) dirigida per George Cukor i protagonitzada per Cary Grant, Katharine Hepburn i James Stewart.

L'obra comença amb la representació de la part final de la peça teatral, a continuació ens mostren tot el procés abans de l'estrena: la selecció del repartiment, les negociacions econòmiques, els assajos i finalment la preestrena i l'estrena amb la roda de premsa, per acabar amb el final de la representació assajada. Durant tot el procés ens ensenyen els conflictes entre els personatges, la productora que fa equilibris econòmics per dur a terme l’espectacle, la diva vinguda a menys a qui li costa acceptar el pas del temps, el conflicte entre els germans (director-actor i actor) i la relació amorosa que s’inicia entre el director-actor i l'actriu coneguda només per un “culebron” de la tele.

Carlo Lòpez centra la seva mirada en el món de l'escena 'Boulevard', al Glamour de l'alta comèdia. "Riem de Certes coses del món del teatre i el que hi ha després de les bambolines mostrem", explica Carol López sobre una obra que combinacions del Català i el Castellà.

Molt encertada l'escenografia per veure l'obra pel davant i pel darrere així com la música que va des de Cole Porter, Björk  i la seva versió de "Its oh so quiet" o Police; per acabar amb la versió en directe per part de Amparo Fernández de "No Business Like Show Business" d'Irving Berlin

Fitxa tènica:

Dramatúrgia i Direcció: Carol López
Repartiment: Paül Berrondo (actor), Ernesto Collado (director i actor),
Amparo Fernández (la diva), Marta Pérez (productora) i Àgata Roca (actriu)
Escenografia: Bibiana Puigdefàbregas
Il•luminació: Raimon Rius i Xavi Clot
Vestuari: Myriam Ibáñez
So: Damien Bazin
Caracterització: Pelukim
Producció: La Villarroel

Més informació:
http://www.teatrebcn.com/2009/11/03/boulevard.html
http://boulevard.lavillarroel.cat/boulevard.html

dilluns, 4 de gener del 2010

UNA SERIE MUY BUENA

COMO CONOCÍ A VUESTRA MADRE ( How I Met Your Mother)


Es el año 2030 Ted (Josh Radnor) decide contarle a sus hijos cómo conoció a su madre, por lo que pasa a relatar su historia a partir de 2005, cuando se da cuenta de que desea casarse y sentar la cabeza al ver a sus dos amigos Marshall (Jason Segel) y Lily (Alyson Hannigan) decidir casarse tras nueve años de relación.Al comentarlo con otro amigo suyo, llamado Barney (Neil Patrick Harris), éste le dice que la mujer de sus sueños no va a caer del cielo, cuando aparece Robin (Cobie Smulders), de la que Ted se enamora. Tras ello empieza la historia de amores y desamores del protagonista a partir de diferentes anécdotas, sin llegar nunca a conocer a la madre de sus hijos.

Ted es el punto intermedio entre Barney y Marshall, ya que mientras Marshall es fiel y constante, Barney es promiscuo e inconstante. A pesar de que Ted anda siempre en la búsqueda del amor perfecto como el de Lily y Marshall, algunas veces se deja influir por Barney y trata de ser su colega.

Personajes:
  • Theodore "Ted" Evelyn Mosby  Es el protagonista de la serie, arquitecto de profesión. Uno de los aspectos más característicos de su personalidad es el hecho de que piensa demasiado, cosa que le recriminan sus amigos una y otra vez. Fue compañero de Marshall y Lily en la universidad. Desea imitar la vida de Marshall: tener una relación seria y duradera. También tener hijos, concretamente dos, un chico y una chica, Luke y Leia, en honor a su saga de películas  favorita.
  • Marshall Erikssen  Amigo de Ted desde la universidad y prometido de Lily al comenzar la serie. Es bonachón de personalidad, además de afortunado en los juegos de mesa. Su sueño es proteger el medio ambiente y su deseo es trabajar como abogado en una empresa que defienda los intereses del planeta, es por ello que se hizo abogado.
  • Barney Stinson Sin duda el personaje más cómico de la serie, es la antítesis de Marshall -detesta el matrimonio y la vida de pareja, entre otras cosas-. Suyas son algunas de las frases que se han hecho famosas como: "Have you met Ted?" (¿Conoces a Ted?), método para entrar a una mujer; "legendary" (legendario) haciendo referencia a un hecho concreto o a un hecho venidero; "suit up!" (ponte traje). Siempre lleva traje e intenta convencer a la gente que le rodea de que deben trajearse también. o "True story" (Historia Verdadera) cuando quiere remarcar alguna de sus teorías o anécdotas. El resto de la vida de Barney tiene un halo de misterio que se desvela poco a poco en la serie: su piso, su trabajo (se sabe que trabaja el Goliath National Bank pero no qué labor desempeña) y el origen de su obvia riqueza es desconocido por el resto de protagonistas.
  • Lily Aldrin Es la mujer de Marshall, amiga de Ted desde la universidad. Trabaja dando clase a niños de preescolar, pero su gran sueño es ser pintora.
  • Robin Charles Scherbatsky, Jr  Canadiense y reportera de profesión, es el primer amor de Ted en la serie, aunque inicialmente éste no es correspondido. Sus ideas son opuestas a las de Ted: Tiene miedo a las relaciones largas, detesta a los niños y no quiere comprometerse, entre otras cosas. Odia los centros comerciales  y está a favor de las armas.
 Se emite desde el 2005 y ya van por la quinta temporada, más información: http://www.imdb.com/title/tt0460649/

Tema musical  Hey, Beautiful by The Solids: