divendres, 25 de desembre del 2009

UNA BONA MARCA


Va ser de les primeres botigues en roba interior i roba per dormir femenina a Espanya, va aparèixer el 1993 i pertany al grup textil Cortefiel. Aviat van aparèixer altres marques com Oshio del grup Inditex (Zara) però Woman's Secret és la que té una millor oferta, amb bona qualitat, disseny atractiu i preus ajustats. Actulament hi han més de 520 botigues a més de 40 països.

Val la pena comprar a les rebaixes ja que fan descomptes del 30, 50 i fins el 70%.


http://womensecret.com/index.asp

dimarts, 22 de desembre del 2009

QUIEN ENGAÑO A ROGER RABIT?

Película de 1988 producida por la filial de Disney, Touchstone y Amblin Entertainment.

La acción se sitúa en un Los Ángeles ficticio en 1947 donde los personajes de dibujos animados (“dibus”) son seres reales que conviven con seres humanos de carne y hueso, la mayoría de ellos trabajan como actores en películas de animación.  Eddie Valiant  un detective en horas bajas que en lugar de pistola lleva una petaca en su funda, es contratado por el magnate de los estudios de animación para un trabajo sucio (sacarle unas fotos a la mujer del conejo, para animarle la vista…) y absurdo, pero él, desesperado, lo acepta, sin saber dónde se mete.

La película destaca por ofrecer una ocasión única de ver muchos personajes de diversos estudios que aparecen juntos en una sola películ.

Las secuencias de acción real fueron dirigidas por Robert Zemeckis y filmadas sobre todo en los estudios de cine de Borehamwood en Hertfordshire, Inglaterra. Las secuencias animadas fueron dirigidas por Richard Williams y producidas en su estudio de la animación de Londres.

La película fue interpretada por Bob Hoskins, Christopher Lloyd, Joanna Cassidy y la voz de Charles Fleischer.

El guión fue adaptado por los guionistas Jeffrey Prize y Peter S. Seaman a partir de la novela de 1981 Who Censored Roger Rabbit? de Gary Wolf.El argumento de la película está basado en una conspiración real realizada por la General Motors, la Chevron Corporation y Firestone que crearon un holding (National City Lines) para comprar y destruir la compañía de tranvías Los Ángeles Red Car Trolley en los 40 y 50. En la película el papel de la National City Lines lo realiza la ficticia "Cloverleaf Industries", propiedad del Juez Doom.

La música fue compuesta por el perenne compositor de las películas de Zemeckis Alan Silvestri e interpretada por la Orquesta Sinfónica de Londres.

Muchas escenas del film son un homenaje hacia la película de Roman Polanski Chinatown.

Para rodar ¿Quién engañó a Roger Rabit?, se utilizaron diferentes tipos de película y sensibilidad según la secuencia. Se construyó una nueva cámara de fibra de vidrio (Visaflex) e innumerables maquetas (una llegó a necesitar 20.000 ladrillos en miniatura) para solucionar los problemas de densidad, color, textura, grano, etc.

Todos los dibujos de la película están pintados a mano sin animación por ordenador. Asimismo se añadieron efectos para lograr las sombras de los dibujos e iluminarlos para darles un aspecto tridimensional más realista.

Los títulos de crédito duran 10 minutos, los más largos que habían aparecido en una película hasta ese momento.

Vídeo de l'inici de la pel.lícula:


Una de les primeres vegades que es va combinar dibuixos amb personatges reals de carn i ossos va ser a la pel.lícula "Levando Anclas" on el Gene Kelly ballava amb el ratolí Jerry (veure vídeo enllac)
http://www.strimoo.com/video/3602042/Tom-Jerry-with-Gene-Kelly-Dailymotion.html

dijous, 17 de desembre del 2009

PROGRAMES DE CUINA I DE VIATGES

2 Programes de cuina i de viarges que es poden veure al Canal Viajar del Plus. Fets amb molta cura i respecte pels llocs que visiten, ens mostren els productes i les maneres de cuinar per part de la gent senzilla que fa cuina local i autòctona; un plaer per tots els sentits (només falta l'olor i tastar allò que cuinen)

La cocina de Rick Stein
Christopher Richard "Rick" Stein nascut al 1947 és un chef anglés, restaurador (té restaurants a la costa de Cornwall) i presentador de programa de televisió.
Informació  sobre el programa “Rick Stein y la gastronomía mediterránea”:
Serie documental de seis episodios, producida por la BBC, en los que el intrépido chef recorrerá entre otros muchos rincones del Mediterráneo; Mallorca, Córcega, Cerdeña, Sicilia, Grecia y Turquía, ofreciendo una visión muy particular sobre los productos, recetas y costumbres de los habitantes de todos estos lugares, bañados por el cálido mar Mediterráneo. Capítulos:

Rick Stein y la gastronomía mediterránea: Cerdeña y Sicilia
Rick Stein y la gastronomía mediterránea: Sicilia y Apulia
Rick Stein y la gastronomía mediterránea: Apulia y Corfú
Rick Stein y la gastronomía mediterránea: Mallorca y Cataluña

Rick Stein es uno de los cocineros más reputados del Reino Unido. En esta nueva aventura culinaria de siete episodios explora la diversa gastronomía del Lejano Oriente, visitando Camboya, Vietnam, Tailandia, India, Sri-Lanka, Malasia o las islas de Indonesia. Desde hasta la inusual cocina jemer de Camboya a las influencias francesas y chinas de la comida vietnamita o los platos al curry de Bangladesh. Desde el chili rojo a una increíble variedad de marisco, frutas y exóticos vegetales. Rick visita restaurantes familiares, puestos callejeros, mercados nocturnos y pueblos de pescadores para probar una gran variedad de exóticos sabores.

web: http://www.rickstein.com/

El cocinero global
En esta serie de cuatro episodios, el famoso chef francés, Fred Chesneau, viaja por el mundo en busca de nuevos sabores y auténticas recetas. Intercambia secretos y técnicas con jefes locales y cocineros que comparten su pasión tanto por los alimentos típicos como por la gastronomía. De la India a Marruecos de Tailandia a Brasil, Fred cocina con todas las personas que va encontrando en su camino.

En la segunda temporada de la serie, el famoso chef francés Fred Chesneau prosigue su periplo por el mundo en busca de nuevos sabores y auténticas recetas. Intercambia secretos y técnicas con jefes locales y cocineros que comparten su pasión tanto por los alimentos típicos como por la gastronomía. En Japón, Méjico, Vietnam, Madagascar o Grecia, Fred cocina con todas las personas que va encontrando en su camino

divendres, 11 de desembre del 2009

PEL.LÍCULES QUE SÓN ADAPTACIONS DE NOVEL.LES

Pelis millors que el llibre:
EL PACIENTE INGLES
LOS PUENTES DE MADISON COUNTY
MEMORIAS DE AFRICA
EL DIABLO VISTE DE PRADA
LOCA POR LAS COMPRAS


Bones adaptacions:
EL DIARIO DE BRIDGET JONES
TOMATES VERDES FRITOS


Perfectes, iguals que el llibre:
LO QUE QUEDA DEL DIA

diumenge, 6 de desembre del 2009

DIBUIXOS DE LA INFANTESSA


La Mafalda és el nom d'una tira de premsa argentina creada per Quino des de 1964 fins a 1973, que esta protagonitzada per una nena  que era la representant de la classe mitjana de llatinoamericà i de la joventut progressista. Sempre estava preocupada per la humanitat i per la pau mundial i a la seva manera intentava millorar el molt a la vegada que es rebel.lava dels adults
 L'Snoopy és un dels personatges principals de la tira còmica Peanuts o també coneguda com a “Charlie i els seus amics”, creada per Charles Schulz. És el gos d'en Charlie Brown, i el seu excentricisme el converteix en el seu contrapunt.
La primera edició va ser al dia 4 d’octubre del 1950, fins al dia de la mort de Charles Schulz, al 13 de febrer del 2000.
En els seus primers anys era un gos normal, a mesura que va anar passant el temps, va agafar característiques més humanes, entenia els seus amics, caminava amb 2 potes, es vesteix, fa moltes activitats humanes, etç.

Personatges Snoopy                                                                                                                                            
Crec que els dibuixos del Snoopy i la resta de personatges guanyen com dibuixos animats més que en tira còmica però en canvi la Mafalda només pot ser ella en el format tira.

Tira Mafalda:
Vídeo Snoopy:

dijous, 3 de desembre del 2009

ALEC BALDWIN, EXEMPLE DE COM EL PAS DEL TEMPS ÉS INDULGENT

En els últims 5 anys aquest actor sembla que ha millorat amb l'edat, les canes i els kilos li han caigut be  i  en treu  profit d’aquestos elements. Pot ser quan era jove era massa masculí i poc expressiu, ara té més credibilitat ja sigui en papers seriosos com ara:

2002 The Cooler de Wayne Kramer
2006 El buen pastor de Robert de Niro
2006 Infiltrados de Martin Scorsese
O en les comèdies amb les que demostra les seves habilitats humorístiques, com a la pel.lícula Y entonces llegó ella de John Hamburg de l’any 2004, a les series de televisió  Will y Grace i a la que esta fent actualment amb molt d’èxit i premis 30 Rock.
A mi m’agrada quan combina interpretacions  de comèdia amb certs punts de drama o thriller, com ara els films:
2007 Historias de Manhattan de Marc Klein
2006 Mini’s First Time de Nick Guthe

Més informació:

dimecres, 2 de desembre del 2009

GRANS PERSONTAGES DE LA TELE


D'aquest invent que va sorgir com una broma d'un programa de tele i que va arribar a actuar a Eurovisión 2007, jo em quedo amb els personatges secundaris que eren les ballarines: Disco, la que volia tenir més protagonisme  era la llesta i Gràfica, la maldestra i poc espavilada que sempre queia.
Trobo que els personatges eren molt originals, diverti ts i molt ben interpretats; tan que van arrivar a fer un programa per buscar a ballerines professionals, 'Dansin Chiki chiki', on eren més protagonistes la Disco i la Gràfica que les concursants.

Disco era Alejandra  Jiménez  Gascó:
  • Sempre va vestida de blau, és presumida i passional i sempre pren la iniciativa. Malgrat això de vegades li agafen atacs de pànic i plora, així com canvis sobtats d'humor.
  • Li encanta tocar les palmes i imitar el cante hondo versionant qualsevol frase o cançó.
  • Cada vegada que la seva companya Gráfica cau, la Disco va immediatament a ajudar-la, tractant d'aixecar-la i tranquilitzar-la per a prosseguir amb el ball.
Gráfica era la Silvia Abril:
  • Se li dóna especialment malament mantenir-se dreta en superfícies lliscants, el que la precipita a terra sovint, bàsicament per culpa de les seves plataformes. A més a més, s'equivoca en el ball.
  • Aquesta ballarina que sempre vesteix de rosa està obsessionada amb el salt de la coreografia, constantment s'apropa a Rodolfo per a confessar-li que no li surt i que no ho veu... malgrat que la coreografia del Chiki-Chiki no inclou cap tipus de salt.
  • Gráfica intenta suplir la seva inseguretat imitant la Disco, seguint els seus moviments, dintre i fora del ball i parlant quan ella parla.
Entrevista a les dos ballarines:
http://www.elmundo.es/yodona/2008/04/25/actualidad/1209110057.html

Videl de la roda de premsa a Belgrado:


 

Entrevista Chikilicuatre i ballarines al programa del Buenafuente:

dimarts, 1 de desembre del 2009

MEJAR RÀPID PER UN BON PREU

La Pizza Nostra
C/ Aribau, 13

Per menjar ràpid uns bons talls de pizza, amb preu de  2.50 o 3 euros


UDON
Amb 4 locals: al Born (c/Princesa, 23-Montcada,6), Eixample (c/Consell de cent, 323), L'Illa Diagonal i al Raval (c/Tallers, 69); per menjar al local o per emportar.
Menu mig dia per 9.95  un plat complert i la beguda.
El meu preferit l'arròs Yasai Karee amb curry, verdures i llet de coco.
http://www.udon.es/