PETITES OBRES D'ART

Aquestes pel.lícules són obres d'art fetes amb la tècnica de stop motion que consisteix a aparentar el moviment d'objectes estàtics capturant fotografies. han de fer aproximadament entre 1500 i 2000 preses fotogràfiques per a què l'ull humà pugui percebre. Hi ha dos grans grups d'animacions stop motion: L'animació de plastilina (o qualsevol material mal·leable), en anglès claymation, i les animacions d'objectes (més rígids).

The Nightmare Before Christmas 

Pesadilla antes de Navidades, pel·lícula de 1993 està basada en els dibuixos i en un poema de Tim Burton  que va ser el productor.

Corpse Bride
La Novia Cadáver  és una pel.lícula del 2005 basada en un conte popular rus jueu del segle XIX i ambientada en un poble fictici de l'època victoriana.

Fou dirigida per Tim Burton i Mike Johnson. La vida es retrata com un lloc avorrit de colors grisos, al contrari de l’acolorida i divertida mort.

 

CANÇO AUTÈNTICA

Interpretada per  Glen Hansard i Markéta Irglová
Glen Hansard - Falling Slowly Lyrics

I don't know you
But I want you
All the more for that
Words fall through me
And always fool me
And I can't react
And games that never amount
To more than they're meant
Will play themselves out

Take this sinking boat and point it home
We've still got time
Raise your hopeful voice you have a choice
You've made it now

Falling slowly, eyes that know me
And I can't go back
Moods that take me and erase me
And I'm painted black
You have suffered enough
And warred with yourself
It's time that you won

Take this sinking boat and point it home
We've still got time
Raise your hopeful voice you had a choice
You've made it now

Take this sinking boat and point it home
We've still got time
Raise your hopeful voice you had a choice
You've made it now
Falling slowly sing your melody
I'll sing along

UNA BONICA ESCENA AMB UNA PERFECTA CANÇO

De la peli Sexo en Nueva York és la meva escena favorita, m'agrada més la sèrie però la peli no esta malment.

La canço Auld Lang Syne (Mairi Campbell & Dave Francis) és un poema escrit per l'escocès Robert Burns el 1788 i la melodia  és d'una cançó folklòrica tradicional. És ben conegut en molts països de parla anglesa i sovint es canta per celebrar l'inici del nou any amb les campanades de la mitjanit al començament del dia d'Any Nou. El títol de la cançó escocesa pot ser traduïda literalment com "vell des de fa molt de temps” o "temps passats".

Auld Lang Syne:
Should auld acquaintance be forgot,
And never brought to mind?
Should auld acquaintance be forgot,
For auld lang syne.

For auld lang syne, my dear,
For auld lang syne,
We'll tak' a cup o' kindness yet,
For auld lang syne.

And surely ye’ll be your pint-stoup !
And surely I’ll be mine !
And we'll tak' a cup o' kindness yet,
For auld lang syne.

For auld lang syne, my dear,
For auld lang syne,
We'll tak' a cup o' kindness yet,
For auld lang syne.

We twa hae run aboot the braes
And pou'd the gowans fine.
And we've wandered mony a weary fit,
Sin' auld lang syne.

For auld lang syne, my dear,
For auld lang syne,
We'll tak' a cup o' kindness yet,
For auld lang syne.

We twa hae paidl’d in the burn,
Frae morning sun till dine,
But seas between us braid hae roared
Sin' auld lang syne.

For auld lang syne, my dear,
For auld lang syne,
We'll tak' a cup o' kindness yet,
For auld lang syne.

UNA COMÈDIA ROMÀNTICA DIFERENT

És curiós com la història de  desamor pot arribar a ser una de les millors comèdies romàntiques dels últims temps o sense proposar-ho pot ser una anticomedia romàntica.

El punt de partida ja és diferent, comença quasi pel final i explica la història d'amor (al menys per una de les parts) en 500 dies peró no en ordre cronològic sinó com a mostra de com va ser la relació  i des de el punt de vista dels protagonistes. A més a més, el protagonista és el personatge masculí.Tota l'estètica i la música és d'estil "indie", molt "cute o cool" com dirien en anglès.

Malgrat que el personatge de la noia no esta gaire definit i que hi ha certes referències a altres pelis com el personatge de la germana petita del protagonista que a mi em recorda al de la Nathalie Portman a Beutiful Gilrs; crec que és una molt bona recomanació. Només per aquesta escena val la pena veure la peli: 

La banda sonora és sensacional, plena de bona música:

1. A Story Of Boy Meets Girl – [500] Days Of Summer – Music From The Motion Picture
2. Us – Regina Spektor
3. There Is A Light That Never Goes Out – The Smiths
4. Bad Kids – The Black Lips
5. Please, Please, Please, Let Me Get What I Want (2007 Remastered Version) – The Smiths
6. There Goes The Fear – Doves
7. You Make My Dreams – Hall & Oates
8. Sweet Disposition – The Temper Trap
9. Quelqu’un M’a Dit – Carla Bruni
10. Mushaboom – Feist
11. Hero – Regina Spektor
12. Bookends – Simon And Garfunkel
13. Vagabond – Wolfmother
14. She’s Got You High – Mumm-ra
15. Here Comes Your Man – Meaghan Smith
16. Please, Please, Please, Let Me Get What I Want (Album Version) – She & Him 

Pel.lícules que sempre torno a veure quan les fan a la tele:

Amelie o Le fabuleux destin d'Amélie Poulain, "El fabuloso destino de Amélie Poulain" (2001). M’agrada tot d’aquesta pel.lícula, especialment: 

Quan l’Amelie és una nena i es revenja del veí desconnectan i connectan l'antena de la tele mentre aquest mira un partit de futbol,

La broma que l’Amelie fa al propietari de la fruiteria i verduleria, el Sr. Collignon, qui maltracta verbalment al dependent Lucien.
La relació de l’Amelie amb l’avi trencadís.
La història del nan del pare de l’Amelie que envia fotos des de diferents indrets del món.

Sleepy Hollow, La llegenda del genet sense cap (1999)

Per tota la seva estètica i que crec serveix d’inspiració a una altra pel.lícula del Tim Burton: La núvia cadàver del 2005

Mis dobles, mi mujer y yo (1996)

M’agrada la relació entre els 3 dobles que són com una família.

 








Los puentes de Madison (1995)

Sempre ploro i descobreixo detalls d’aquesta història d’amor madur de durada breu.

Misterioso asesinato en Manhattan (1993)

Una de les pelis més divertides del Woody Allèn, plena de diàlegs brillants, jo em vaig comprar el llibre del guió. M’encanta l'escena en què el grup intenta enganyar a un presumpte assassí amb cassets on han gravat certes paraules de la seva còmplice.

El premio (1963)

Ja sé que no és una meravella ( i és una relativa còpia de Con la muerte en los talones) però m’encanta com el Paul Newman fa de murri, de divertit i casual detectiu així com tota la relació que manté amb el personatge de l’Elke Sommer.

LLIBRES QUE HE LLEGIT MÉS D'UNA VEGADA

No tinc tendència a llegir els llibres més d'un cop però hi han uns quants que val la pena tornar a gaudir com són  aquests:

El cuento número 13 de Diane Setterfield

La sombra del viento de Carlos Ruiz Zafon

Tomates verdes fritos  de Fannie Flagg

El club de la buena estrella de Amy Tan

Cien años de soledad de Gabriel García Márquez

El amor en los tiempos del cólera de Gabriel García Márquez

La Casa de los espíritus de Isabel Allende

EL MILLOR ACTOR I ACTRIU

Sense cap mena de dubte, crec que aquests dos genis de la intepretació mereixen ser considerats els millors actors de cinema del món. Hi ha actors que saben fer molt bé un determinat paper com Cary Grant que feia d'enecantador murri, com també ho és el George Clonney; el Humphrey Bogart en el rol d'home dur o la Bette Davis com a dona amb caràcter o fins i tot l'Anthony Hopkins quan fa de dolent. Però crec que hi ha pocs actors que siguin capaços de fer qualsevol paper, ja sigui tràgic, dramàtic, de por o cómic; fins i tot de disminuit físic o mental sense estar ridículs i sent totalment reals.

Ja sigui amb un aspecte totament canviat o amb un accent diferent, transmeten veritat amb o sense maquillatge i tenen un "savoir faire" com diuen els francesos. 

Merely Steep (1949) http://www.imdb.com/name/nm0000658

De mare abnegada Antes y Después, de dona que renuncia a l’amor Los Puentes de Madison County, com d'esposa cornuda Se acabo el patel, de actriu que es resisteix a envejir La muerte tenía un precio, o de  editora despota  a El Diablo viste de Prada. 




En els últims temps aquesta actriu no para, malgrat tenir ja 60 anys, és capaç de fer fins i tot un musical com Mamma Mia!     

Robert de Niro (1943) http://www.imdb.com/name/nm0000134/ 

De Capo mafiós El Padrino, Els Intocables de Elliot Ness o Casino, de  retardat a Despertares, de pare peculiar a Los Padres d'Ella, del diable a El corazón del Àngel, de tímid i sensible policia a La chica del Ganster  o d’home senzill i modest a Cartas a Iris.





En el seu cas els últims treballs no han estat tan brillants com en altres temps però continua sent el rei de l’actuació.

Per veure’ls junts, us recomano la pel.lícula Enarmorarse