Sense cap mena de dubte, crec que aquests dos genis de la intepretació mereixen ser considerats els millors actors de cinema del món. Hi ha actors que saben fer molt bé un determinat paper com Cary Grant que feia d'enecantador murri, com també ho és el George Clonney; el Humphrey Bogart en el rol d'home dur o la Bette Davis com a dona amb caràcter o fins i tot l'Anthony Hopkins quan fa de dolent. Però crec que hi ha pocs actors que siguin capaços de fer qualsevol paper, ja sigui tràgic, dramàtic, de por o cómic; fins i tot de disminuit físic o mental sense estar ridículs i sent totalment reals.
Ja sigui amb un aspecte totament canviat o amb un accent diferent, transmeten veritat amb o sense maquillatge i tenen un "savoir faire" com diuen els francesos.
Merely Steep (1949) http://www.imdb.com/name/nm0000658
De mare abnegada Antes y Después, de dona que renuncia a l’amor Los Puentes de Madison County, com d'esposa cornuda Se acabo el patel, de actriu que es resisteix a envejir La muerte tenía un precio, o de editora despota a El Diablo viste de Prada. En els últims temps aquesta actriu no para, malgrat tenir ja 60 anys, és capaç de fer fins i tot un musical com Mamma Mia!
De Capo mafiós El Padrino, Els Intocables de Elliot Ness o Casino, de retardat a Despertares, de pare peculiar a Los Padres d'Ella, del diable a El corazón del Àngel, de tímid i sensible policia a La chica del Ganster o d’home senzill i modest a Cartas a Iris.
En el seu cas els últims treballs no han estat tan brillants com en altres temps però continua sent el rei de l’actuació.
En el seu cas els últims treballs no han estat tan brillants com en altres temps però continua sent el rei de l’actuació.
Per veure’ls junts, us recomano la pel.lícula Enarmorarse
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada